Cada país té les seves pròpies costums i és una cosa que a tots ens encanta conèixer, el visitem o no. Per això, avui li toca el torn a les costums de França, Que no són poques i que intentarem resumir algunes de les més habituals. Sens dubte, t'assegurem que moltes d'elles et sorprendran.
N'hi ha per a tots els gustos i algunes d'aquestes costums de França són sinònim d'altres que coneixem, tot i que cadascuna té el seu propi segell. Per familiaritzar-te una mica més amb tota aquesta cultura i empapar de tradicions, Res com seguir llegint i descobrir-les.
Les visites, sempre s'avisen amb antelació
Si el primer pas que vas a donar, és l'anar a visitar algú a França, Llavors recorda aquesta tradició. has de avisar amb temps, això de les sorpreses en aquest terreny, no el porten gens bé. Es diu que això és degut, a que per regla general, solen ser persones molt organitzades. Pel que, quan tenen visites les van a tenir cura com mai però sempre amb una organització prèvia. Però encara que sigui casa d'un familiar, sempre has d'avisar. A més d'anar amb un detall com una ampolla de vi i si t'ofereixen menjar, afegir alguns adjectius favorables cap a la mateixa i com no, cap al cuiner o amfitrió. Costums de França que cal seguir a l'detall.
La bona sort i les creps
És clar que així, a priori, no sabríem dir què tenen de relació tant la sort com fer creps a la cuina. Doncs és una altra de les costums de França. Té lloc al començament del mes de febrer, quan es realitzen les creps. Mentre es fan a la paella, la tradició diu que s'han de llançar a l'aire per donar-los la volta. Però si ja de per si té la seva complicació, això es fa amb una mà sostenint la paella i en l'altra, una moneda. Aquesta la tindrem a la mà esquerra. Ja que amb aquest gest s'asseguren bona sort en els mesos següents.
Costums de França, només 15 minuts de retard
això de arribar tard si es considera una falta de respecte en molts llocs. Però hi ha persones que arriben tard ja per costum. A França, fins a 15 minuts pot estar considerat com una cosa que es perdoni, però ni un minut més. Perquè si és per un dinar, llavors no hi haurà retard possible perquè sempre es requereix puntualitat i que tots solen respectar aquest punt. Pel que si arribes tard a una cita d'aquest tipus, et van a rebre amb cares de circumstàncies.
Tres petons com salutació
És cert que això depèn molt de la zona a visitar. Però un dels costums de França està en les salutacions. En algunes parts de la seva geografia són tres els petons que es donen. Sobretot, quan parlem de moments informals. Aquest tipus de petons es comença a la galta esquerra i no en la dreta com solem tenir costum. Això sí, en un entorn més formal, la salutació es centrarà en una encaixada de mans.
El sopar, el menjar més important del dia
Sempre hem escoltat això de que l'esmorzar era el menjar més important. Perquè és cert que és l'inici del dia i que necessitem recarregar les piles. Però en aquest cas, ens anem a última hora de la tarda per parlar d'aquesta importància. La veritat és que aquí es parla d'important pel fet de poder reunir la família. En el sopar es senti tota la família junta i es parla de tot el que ha succeït al llarg del dia. Per això és un dels moments més esperats i que no se sol perdonar. Les converses així com el vi solen estar presents.
Les bromes es passen a el mes d'abril
Nosaltres tenim 'Els Sants Innocents' a finals de desembre. Però en altres països com França, les bromes ja comencen a l'abril. Se li denomina com 'Poisson d'avril' i justament se celebra el dia 1 d'aquest mes. Se sol preparar una broma tant als familiars com als amics més propers. Pot ser algun tipus de notícia que es falsa i per a tots aquells que arriben a caure o creure-la, se li pega a la seva esquena un peix de paper. Una tradició que s'ha estès a altres països, on la coneixem com April Fool's Day.
La sopa de ceba
Un plat típic que té com a protagonista la ceba caramel·litzada. Sens dubte, tota una exquisidesa i més, en els casaments. Ja que es tracta d'un plat que se serveix en elles, però quan ja està a punt de finalitzar l'esdeveniment, a manera d'energia per continuar amb la festa. És una recepta bastant antiga, el que fa que se segueixi amb la tradició, també a la cuina. Es diu d'ella que té origen en l'Edat Mitjana però va prendre un gran èxit quan era l'únic plat calent per poder prendre durant la matinada en algunes tavernes.