El 1805 Napoleó Bonaparte transforma la seva República Italiana, coneguda també com a República Cisalpina, al Regne d'Itàlia. S'autoproclama rei el 26 de maig d'aquest mateix any en el Duomo i atorga la capital a Milà. Una època en la qual el general francès cobreix de glòria i de monuments a la capital llombarda. Molts d'ells són avui algunes de les principals atraccions d'aquesta ciutat, per aquest motiu resultin de visita imprescindible.
Començant pel Arc de la Pau, Obra mestra arquitectònica de Luigi Cagnola. Va ser construït en estil neoclàssic en 1807 (les seves obres van ser concloses pels austríacs en la dècada dels 30 de segle XIX) per celebrar l'arribada de Napoleó a la ciutat i és l'únic exemple d'arc de triomf que podem veure a Milà. Seguim per la sorra Cívica, Construïda entre 1805 i 1807 per l'arquitecte Luigi Canonica. Un estadi neoclàssic que es va utilitzar per a la celebració de nombrosos esdeveniments i competicions esportives.
Un altre dels grans monuments de l'època és el castell Sforzesco. Allà es congregava amb Francesco Sforza i Ludovico el Moro una de les corts més elegants d'Itàlia. A la fi de l'XVIII era freqüentat per artistes i intel·lectuals. A principis de l'XIX Napoleó va ordenar enderrocar les muralles que envoltaven aquest castell per erigir en el seu lloc el Fòrum Bonaparte, Una sèrie d'edificis monumentals que havien de rodejar la fortalesa. Tot va quedar en res, potser per qüestió de temps o pels excessius costos de l'operació.
El 15 d'agost de 1809, amb motiu del seu quarantè aniversari, Napoleó inaugura la Pinacoteca de Brera, Un dels museus més importants de la ciutat. L'edifici en el qual es troba sorgir com a convent de l'orde dels Humiliats. Anys més tard, i gràcies a Maria Teresa d'Àustria, va passar a ser seu d'algunes de les institucions culturals més interessants de Milà. Al centre del seu pati es troba des de 1859 l'escultura «Napoleó com Mart el Pacificador», obra en bronze de Richini i encarregada a 1807 per Eugenio de Beauharnais, fillastre de l'propi Napoleó.
Finalment cal esmentar la Vila Real, Residència familiar de l'virrei Eugeni de Beauharnais. Aquest elegant edifici de finals de l'XVIII va tenir com a hostes il·lustres a Joaquín Murat, Carolina Bonaparte o el mariscal Radetzky, que va morir en ell el 5 de gener de 1858. En l'actualitat alberga diferents col·leccions d'art modern.