Els jocs i esports tradicionals de la Xina són: wushu, taijiquan, qigong, lluita cos a cos d'estil xinès, escacs xinesos, weiqi, entre els més importants.
El wushu és un exercici d'autodefensa i preparació física. A la Xina molts practiquen el wushu. Els seus modalitats principals són la lluita sense armes i el combat armat, cadascuna amb les seves pròpies escoles i variants.
El taijiquan és una de les modalitats de la boxa xinès. És un esport per exercitar tot el cos, la respiració i la consciència, sent aquesta última l'activitat dominant: sense exercici mental no hi ha exercici corporal. Amb moviments suaus reflecteix activitats enèrgiques.
El qigong és un esport típic de la Xina, amb efectes terapèutics. Mitjançant la concentració mental i el control correcte de la respiració, la gent pot arribar a la meta d'enfortir la salut, perllongar la vida, recuperar-se de les malalties i reforçar certes capacitats fisiològiques.
Els esports de les minories ètniques són rics i colorits. Els més comuns són la lluita cos a cos d'estil mongol i l'equitació a Mongòlia Interior; les carreres de iacs al Tibet; el trampolí i el gronxador en l'ètnia coreana; el tir amb arc de l'ètnia miao, etc. Aquestes activitats, d'una banda, tenen caràcter recreatiu, i per una altra, competitiu.