imatge | Pixabay
En l'imaginari popular, les amazones van ser unes valentes i ferotges guerreres que lluitaven a Pèrsia o l'Antiga Grècia disparant els seus arcs muntades a cavall. Sobre elles existien moltíssimes llegendes i molts es preguntaven si hi havia alguna cosa de veritat en elles.
Si tu també t'has fet la mateixa pregunta alguna vegada, en el següent post parlaré sobre el mite de les amazones, qui eren, d'on venien i què sabem d'elles.
Qui eren les amazones?
El relat sobre les amazones que ha arribat fins a nosaltres correspon a la mitologia grega. D'acord a ella, les amazones eren un poble guerrer molt antic governat i format únicament per dones.
Els grecs les descrivien com fèmines valents i atractives però molt perilloses i bel·ligerants. Suposadament vivien en una colònia aïllada la capital era Temiscira, segons Heròdot, una ciutat fortificada en el que ara seria el nord de Turquia.
Segons aquest historiador, les amazones van tenir contacte amb homes escitas i es van enamorar d'ells però no volien quedar confinades a la vida domèstica, de manera que van crear una nova societat en les planes de l'estepa euroasiàtica on continuaven amb els costums dels seus avantpassades.
No obstant això, hi ha petites modificacions en les històries que es conten sobre les amazones. Per exemple, d'acord a Estrabó, anualment les amazones jeien amb veïns homes per reproduir-se i continuar l'estirp. Si donaven a llum a una nena, el nadó creixia amb elles com una amazona més. En canvi si parien un nen, el tornaven als homes o en el pitjor dels casos el abandonaven o el sacrificaven.
Per escriptors com Paléfato, les amazones mai van existir sinó que eren homes als quals es confonia amb dones perquè s'afaitaven la barba.
¿Van existir les amazones?
imatge | Pixabay
Durant molt de temps, el mite de les amazones era tan sols això: una llegenda. No obstant això en 1861 l'erudit clàssic Johann Jakob Bachofen va publicar una tesi que alimentava les sospites sobre la seva existència ja que afirmava que les amazones van ser reals i la humanitat va començar sota un matriarcat
En l'actualitat, diversos investigadors sostenen que el mite de les amazones podria tenir una base real. A la fi de segle XX es van trobar necròpolis prop de la frontera entre el Kazakhstan i Rússia, on s'havien trobat les restes de dones enterrades amb les seves armes.
Crida molt l'atenció de la troballa d'una punta de fletxa doblegada en el cos de fèmina que a l'sembla havia mort en una batalla. També els ossos de les cames arquejades d'una adolescent que parlava d'una vida a cavall.
Les diferents investigacions realitzades van llançar que les dones eren escites, una tribu nòmada que va existir durant mil anys coincidint amb l'època arcaica grega (segles IX - VIII aC). Les peces concorden: en les seves migracions al poble escita va arribar fins a l'actual Turquia, on segons el relat mític haurien participat en la guerra de Troia. De fet, s'esmenta que l'heroi grec Aquil·les va tenir un duel a la guerra de Troia contra Pentesilea, una reina amazona filla d'Ares.
Aquesta es va distingir per les seves nombroses gestes a Troia durant el seu setge abans que Aquil·les la vencés a l'travessar amb una llança el seu pit. A l'veure-la morir, Aquil·les es va esglaiar per la seva bellesa i la va enterrar en les ribes del riu Escamandre.
Més d'un terç de les dones escites que s'han trobat en diverses necròpolis van ser enterrades amb les seves armes i moltes tenien ferides de lluita, igual que els homes. Això indica que podrien haver batallat al costat dels homes i en aquests indicis podria trobar-se la base de el mite de les amazones.
Què diu el mite de les Amazones?
imatge | Pixabay
El mite de les Amazones probablement es tracta una exageració de la realitat realitzada per alguns historiadors grecs com Heródoto que, van voler donar certa èpica a un poble de magnífics guerrers. Tot sembla assenyalar que simplement va ser una hipèrbole de les combatents escites, que van arribar a ser conegudes en el món clàssic per la seva capacitat per tirar amb arc i dominar la munta de cavalls.
El terme amazones procedeix de el grec "amanzwn" que significa «les que no tenen si». Això fa al·lusió a la pràctica que les amazones duien a terme amb les nenes a l'néixer, a les quals se'ls seccionava un si perquè quan fossin adultes puguin gestionar millor l'arc i la llança.
Quan observem les obres d'art en què es representa a les amazones amazones, no veiem indicis d'aquesta pràctica perquè sempre apareixen amb dos pits encara que amb el dret normalment cobert. En l'escultura, les amazones eren representades guerrejant contra grecs o ferides després aquestes trobades.
D'altra banda, es deia que les amazones havien fundat moltes ciutats entre elles Efes, Esmirna, Pafos i Sinope. En la mitologia grega abunden les incursions militars de les amazones i apareixen representades com adversàries dels grecs.
Aquests relats narren amb freqüència les lluites entre les reines amazones i els herois grecs, per exemple el combat de Pentesilea contra Aquil·les a la guerra de Troia o el duel d'Hèrcules contra Hipòlita, germana de l'anterior, com a part d'un dels seus dotze treballs .
Es diu també que les amazones descendien d'Ares déu de la guerra i de la nimfa Harmonia.
A qui adoraven les amazones?
imatge | Pixabay
Com era d'esperar les amazones adoraven a la deessa Artemisa i no a un déu. Ella era filla de Zeus i Leto, la germana bessona d'Apol·lo i la deessa de la caça, els animals salvatges, la virginitat, les donzelles, els naixements. A més, se li atribuïa l'alleujament de les malalties de les dones. Segons les llegendes, Artemisa feia de guia per a aquestes extraordinàries guerreres per la seva manera de vida.
A les amazones se'ls va arribar a atribuir la construcció del gran temple d'Artemisa, tot i que no hi ha proves fefaents d'això.
Quines són les amazones més famoses?
- Pentesilea: Reina amazona que va participar en la guerra de Troia amb gran valor en la batalla. Va morir a mans d'Aquil·les i li va succeir en el tron Antianira. Es diu que va inventar la destral de guerra.
- Antianira: Es diu que ordenava mutilar als homes quan naixien perquè els tolits feien millor l'amor.
- Hipòlita: Germana de Pentesilea. Posseïa un cinturó màgic els poders li donaven cert avantatge sobre els altres guerrers en el camp de batalla.
- Melanipa: Germana d'Hipólita. Es diu que Hèrcules la va segrestar ia canvi de la seva llibertat va exigir el cinturó màgic d'Hipólita.
- Otrera: Va ser amant de el déu Ares i la mare d'Hipólita.
- Mirina: Va derrotar als atlants i a l'exèrcit de les Gorgones. A més va governar Líbia.
- Talestria: Reina amazona i es diu que va seduir a Alexandre el Gran.