El bany i cura de el cos en l'antiga Grècia

D'acord amb els preceptes de l'antiga filosofia clàssica, a Grècia la moral anava de la mà de la bellesa i la cura de el cos. Per aquell temps, un sinònim de ser bon ciutadà era posseir un cos cura i ben format. Els homes practicaven exercici durant hores en els gimnasos per assolir l'ideal de bellesa propi de l'antiguitat basat en l'harmonia i en els cossos atlètics.

Els grecs, a més de mantenir els seus cossos en un bon estat físic mitjançant un intens programa d'exercicis, també es preocupaven molt de la higiene personal. Després de practicar gimnàstica seguien un ritual de neteja de la pell fins al punt de convertir el culte a la bellesa en un dels pilars de la seva cultura, que va tenir les seves repercussions en altres civilitzacions.

En aquest article repassem en què consistia la neteja i la cura de el cos en l'antiga Grècia. Vols saber més? Segueix llegint!

El lavabo a l'antiga Grècia

Podem apreciar en les pintures de les àmfores que han arribat fins als nostres dies que els antics grecs es preocupaven molt per tenir un cos proporcionat i saludable, De manera que se sotmetien a exigents programes d'exercicis per aconseguir un cos harmoniós i bell.

En les àmfores no només es representava als atletes practicant esport sinó també realitzant el ritual de neteja i cura de el cos posterior. I se'ls pintava amb els seus accessoris de bellesa, per exemple els petits recipients amb olis aromàtics que es penjaven de les parets o es lligaven a les nines dels esportistes.

Per a la neteja de la pell després de l'exercici, a l'antiga Grècia s'usava cendra, sorra, pedra tosca i olis de rosa, ametlla, marduix, lavanda i canyella com locions netejadores, colònies i desodorants. Un altre accessori que solien utilitzar era una vareta de metall amb forma de cullera llarga i plana per eliminar l'excés de pols i oli de la pell.

En el museu arqueològic de Grècia es poden veure algunes mostres dels flascons que s'empraven per guardar aquestes essències i productes per a la neteja. Eren recipients fabricats en argila o alabastre que solien estar decorades i tenien diverses formes.

Els banys públics a l'antiga Grècia

Se sap que des del segle V aC existien a Atenes els banys públics, Llocs on acudien els homes després de fer exercici no només a rentar-se sinó també a xerrar amb altres usuaris, ja que eren considerats llocs de reunió molt populars.

Els banys públics de l'antiga Grècia eren espais enormes que donaven cabuda a centenars de persones i es dividien en diverses àrees. Primer s'accedia a l' frigidarium (Sala amb aigua freda per banyar-se i retirar la suor), després era el torn de l' tepidarium (Sala amb aigua temperada) i finalment passaven a l' caldarium (Sala amb la sauna).

Els metges de l'època recomanaven prendre banys d'aigua freda perquè rejovenien el cos i l'ànima mentre que els banys d'aigua calenta s'usaven perquè la pell es veiés llisa i gràcil.

Un cop finalitzat el ritual de l'bany, els servidors els llevaven les impureses de la pell i els depilaven. Després intervenien els massatgistes, els qui els untaven en el cos els olis perfumats per relaxar els músculs.

Les dones en els banys públics d'Atenes

En els banys públics de l'antiga Grècia existien llocs condicionats exclusivament per a les dones, encara que les freqüentaven les atenesos humils ja que les dones de classe alta es aseaban a casa seva. Per banyar-se empraven banyeres de fang cuit o de pedra que s'omplien amb aigua a mà.

L'ideal de bellesa femení en l'antiga Grècia

La paraula cosmètica procedeix de el grec que significa «allò que s'utilitza per a la higiene i la bellesa de el cos» especialment referit a la cara.

El símbol de la bellesa per a les dones gregues era la bellesa sense pretensions. La pell blanca era considerat un reflex de puresa i passió així com d'una vida acomodada doncs una pell bronzejada s'identificava amb les classes baixes i els esclaus, els qui passaven llargues hores sota el sol treballant.

Per mantenir una pell pàl·lida, solien emprar productes com el guix, el plom o l'arsènic. A les galtes es posaven una mica de rubor elaborat a força de baies encara que era un maquillatge molt lleuger ja que primava la bellesa natural, a diferència de les dones de companyia els que empraven colors més intensos.

La cura de cabells a l'antiguitat

Pel que fa a el cabell, tant homes com dones ungien amb olis seus cabells i els arrissaven doncs aquest estil es considerava el màxim exponent de bellesa per aquell temps. Els grecs adoraven el moviment que expressaven les ones i els rínxols. Els esclaus eren els encarregats de mantenir les cabelleres dels seus amos en perfecte estat. De fet, es pot observar en les estàtues que han arribat als nostres dies alguns dels pentinats que lluïen els antics grecs.

Les dones de les classes altes es diferenciaven de les esclaves en el seu cabell perquè lluïen pentinats sofisticats i es recollien la llarga cabellera en monyos o trenes que es decoraven amb llaços i petites cordes. Només en època de dol el tallaven una mica. Per la seva banda, les dones de classe baixa solien portar el cabell curt.

Als nens se'ls deixava créixer el cabell fins a l'adolescència, quan l'hi tallaven per oferir-als déus. Els homes anaven a l'barber ocasionalment i no van començar a afaitar la barba i el bigoti fins després d'Alexandre el Gran. Una altra de les innovacions que va venir amb el rei de Macedònia a conseqüència de les seves conquestes a l'Orient van ser els tints per als cabells.

A l'antiga Grècia el color ros simbolitzava la bellesa en la seva plenitud. Per semblar-se a Aquil·les ia altres herois de la mitologia grega, els homes havien ideats mètodes per aclarir els cabells usant productes com vinagre, suc de llimona i safrà.

La depilació al món clàssic

Per eliminar el borrissol corporal, les dones feien servir navalles i es depilaven amb pastes especials o amb el llum d'oli. Els antics grecs consideraven molt important eliminar totalment el borrissol corporal doncs un cos depilat era un símbol d'innocència, joventut i bellesa.

La depilació es complementava amb un massatge amb olis i perfums per calmar la pell. Aquest ritual era dut a terme pels kosmetés en els gimnasos, que d'alguna manera van ser els antecessors dels salons de bellesa.

El ritual de la neteja en altres cultures

A l'conquerir Bizanci, Egipte i Síria, els musulmans van heretar dels romans i dels cristians bizantins la seva afició per les termes.

Antigament, a la cultura islàmica es pensava que la calor de l'hammam augmentava la fertilitat i, per tant, la reproducció dels creients. De manera que els àrabs van deixar d'utilitzar l'aigua de l'frigidarium (sala freda) per banyar-se i només empraven la de l'tepidarium i caldarium.

Així en els països àrabs, els hammams eren també un important centre de reunió social i s'aixecaven a les portes de les mesquites. El seu pas per ells suposava una preparació i purificació per accedir a el temple.

Afortunadament, aquest ritual per a la neteja nascut a l'antiga Grècia i conservat pels països islàmics ha arribat fins als nostres dies. En moltes ciutats hi ha banys àrabs on es pot viure l'experiència d'aquesta antiga tradició en la pròpia pell. És un pla fantàstic per passar una tarda de cap de setmana, descansant i relaxant el cos i la ment.