Muntanyes i rius del Marroc

Muntanyes i rius del Marroc

Marroc, al nord-oest d'Àfrica, és la porta d'entrada a el continent africà per a molts europeus, Ja que la seva bellesa natural i l'espectacularitat d'algunes de les seves ciutats i pobles s'han convertit en un punt de referència per al turisme mundial.

En aquest article us parlarem de la geografia del Marroc, especialment la seva orografia amb els principals rius i muntanyes que poblen aquesta increïble regió de la costa africana.

Muntanya al Marroc

Geogràficament Marroc té quatre serralades:

  • el Rif,
  • l'Atles Mitjà,
  • el Gran Atles i
  • el Antiatles.

La seva muntanya més alta és el Toubkal, amb més de 4.000 metres d'altitud. Entre el Rif i l'Atles Mitjà està la vall de l'Sebú, una de les valls més fèrtils del Marroc i un dels centres de producció agrícola de la regió.

Els rius principals són: Sebú, Muluya, Oum Er-Rbia, Tensift, Els seus i Draa.

A poc a poc et vaig a anar revelant alguns secrets i meravelles de les muntanyes i rius del Marroc.

el Rif

Ciutat de l'Rif al Marroc

És una regió en la qual es combinen les muntanyes i les zones verdes, amb costa a la Mediterrània. Tradicionalment ha estat una zona aïllada i desfavorida. Els seus habitants són berbers o amazics, i àrabs, de fet molts europeus Els europeus quan visiten el Rif, es veuen sorpresos per l'aspecte físic dels seus habitants, perquè una gran proporció d'ells presenta un aspecte europeu, individus de pell clara, ulls blaus , grisos o verds i cabell ros o pèl-roig. Administrativament comprèn sis províncies marroquins: Alhuceima, Nador, Oujda, Driouch, Berkane i Tassa i la ciutat espanyola autònoma de Melilla.

Aquesta cadena muntanyosa no és excessivament elevada, els seus altituds màximes tot just sobrepassen els 2.000 metres, La seva major cimera és el Tidirhin que té 2.452 metres d'altitud i està a la regió de Ginesta.

Curiosament les platges de la costa de l'Rif, a peu de les muntanyes, són les millors del Marroc, la qual cosa les converteix en un important atractiu turístic.

L'Atles Mitjà

Atles Mitjà del Marroc

Aquesta zona és coneguda com la Suïssa del Marroc ja que en el seu serralada hi ha algunes petites ciutats de mitjana altitud, d'aspecte típicament berber. L'Atles Mitjà és el 18% de terreny muntanyós del Marroc, s'estén al llarg de 350 km, entre el Rif i l'Alt Atles. La seva extensió ocupa les províncies de Khénifra, Ifrane, Boulmane, Sefrou, El Hajeb, i part de les províncies de Tassa i de Beni Mellal.

En l'Atles Mitjà es troba el Parc Nacional de Tazekka, amb paisatges de goles i grutes i el Parc Nacional d'Ifrane, molt conegut per les seves papallones úniques, i el parc de Tazekka.

Les seves muntanyes més altes són el jebel Bou Naceur de 3.356 metres, després el jebel Mouâsker amb 3.277 metres, i el jebel Bou Iblane que mesura 3.192 metres, a prop de Immouzer Marmoucha.

En les seves muntanyes neixen els principals rius del Marroc, dels que et parlaré en un apartat posterior.

El Gran Atles

El Gran Atles, o Alt Atlas compta amb les majors altituds de tot el nord d'Àfrica, amb la màxima cota a la muntanya Toubkal (4.167 metres). Aquesta impressionant subcordillera és una barrera meteorològica del Marroc, separa les costes de la mar Mediterrània i de l'oceà Atlàntic de l'desert de Sàhara i, de fet, és un dels factors que provoquen la sequedat d'aquest desert, el que al seu torn provoca canvis dràstics de temperatura en tota la serralada. A les zones més altes de les muntanyes la neu cau amb regularitat, el que permet practicar esports d'hivern fins ben entrada la primavera.

El Antiatles o Petit Atles

Antiatles al Marroc

El Antiatles també conegut com a Petit Atles s'estén al Marroc, des de l'oceà Atlàntic al sud-oest, cap al nord-est, a l'altura de Ouarzazate i més cap a l'est a la ciutat de Tafilalt. Al sud, arriba fins a les fronteres de l'Sàhara.

El cim més alt té 2.712 metres d'altura és el Amalou n'Mansour, situat al sud-est de la ciutat de Iknioun, al massís del Jbel Saghro o Jebel Saghro.

Obert als vents càlids i secs de l'Sàhara, el Antiatles conserva encara valls i autèntics oasis força bé irrigats i cultivats, com el de Tafraoute, Que provoquen un important contrast amb el paisatge estepari i àrid de les vessants més exposades.

La hidrografia del Marroc

Riu al Marroc

Els rius del Marroc més importants i més cabalosos desemboquen tant en el vessant mediterrània com a l'atlàntica, i són:

  • Draa
  • Els seus
  • Tensift,
  • Oum Er-Rbia,
  • Muluya
  • Sebú

El riu Sebú, al nord del Marroc flueix fins a Fes i després cap a l'oest fins a l'oceà Atlàntic. Té una longitud de 458 quilòmetres i les seves aigües converteixen la seva conca en rica per al cultiu d'olives, arròs, blat, remolatxa i raïm el que la converteix en una de les regions més fèrtils de país. Els seus afluents més importants són el Uarga, Baht i Inauen.

El riu Muluya, un altre dels importants, té la major conca hidrogràfica del Marroc i dels rius no saharians de nord d'Àfrica. Desemboca a la Mediterrània, molt a prop d'Algèria. Les illes Chafarinas estan enfront de la desembocadura en forma de delta d'aquest riu, a unes quatre milles. La zona de la desembocadura i el seu conjunt de terrenys pantanosos són un importantíssim enclavament d'interès biològic, inclosos dins la llista internacional Ramsar de zones humides.

Riu al Marroc

El nom del riu Oum Er-Rbia vol dir mare de la primavera, és el segon riu del Marroc per longitud. La seva abundant cabal ha fet que en ell s'hagin construït una sèrie de preses, fins a vuit, el que l'ha convertit en la pedra angular de la xarxa hidroelèctrica i de reg del Marroc, tot i que encara no és autosuficient.

El riu Tensift neix a l'Alt Atles i desemboca a l'oceà Atlàntic, entre Safi i Essaouira. Encara que rep nombrosos afluents, el seu cabal és molt irregular, va gairebé sec a l'estiu.

El Draa és el riu més llarg del Marroc i d'Algèria, mesura uns 1.100 quilòmetres. Neix a l'Alt Atles i desemboca a l'oceà Atlàntic. És un riu amb un cabal o un recorregut molt peculiar, perquè les condicions climàtiques des de fa milers d'anys, han alterat el seu curs, de manera que en l'actualitat les seves aigües es filtren en les sorres de l'desert passat Mhamid i prossegueixen el seu curs de manera subterrània, dirigint durant més de 600 quilòmetres cap a l'Atlàntic. Només en anys excepcionals de pluja torna al seu antic llit.

Finalment et parlaré del riu seus que travessa una depressió a la regió de Les seves-Massa-Draa, a la qual dóna nom, i desemboca a l'oceà Atlàntic. El més important d'aquest riu és la riquesa biològica de la seva desembocadura.


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*