Monika Zgustová es va presentar a el premi Ángel Crespo sense imaginar que pogués guanyar, però quina va ser la seva sorpresa quan li van informar que ella havia estat la guardonada de l'concurs per la seva traducció de l'txec a l'castellà de 'Les aventures de la bona soldat Švejk'. Ella mateixa es va sorprendre a l'saber que havia estat la premiada, ja que segons la pròpia escriptora i traductora "havia moltíssims llibres amb traduccions boníssimes, extremadament vàlides, llibres llargs, difícils, de llengües clàssiques i poesia".
Però el jurat va decidir que Monika seria la guanyadora de el XIII Premi de Traducció Ángel Crespo per la traducció d'un dels més clàssics de la literatura txeca. 'Les aventures de la bona soldat Švejk' és una obra satírica inacabada, escrita pel ja mort Jaroslav Hašek i Monika explica en una entrevista a Ràdio Praga per què va triar presentar aquesta obra.
"Perquè era una traducció que jo acabava de fer, penso que estava bé. Ha interessat molt a la gent, s'han venut molts exemplars i és un clàssic txec, un clàssic de la literatura universal. I vaig pensar que podria competir bé amb els altres llibres que es van presentar allà ".
Va competir i guanyar, però no sense abans haver hagut de fer grans esforços durant anys. Tot i ser txeca i dominar el castellà gairebé a la perfecció, Monika va haver de treballar molt en aquesta obra per obtenir uns resultats satisfactoris, com ella mateixa explica.
"El llibre va sortir fa un any i jo vaig acabar la traducció fa com un any i mig. Però vaig estar treballant moltíssims anys en ella, perquè és una traducció que no es pot fer en poc temps. Francament has d'estar treballant i mirant i pensant en ella i tornant a treballar. Jo moltes vegades utilitzava als meus amics com a oients i els llegia un tros de la novel·la i si es reien era bon senyal, si no es reien la tornava a treballar més ".
Es tracta de la primera traducció directa de l'txec a el castellà d'aquesta novel·la i l'escriptora ha pogut sentir en pròpia pell totes les dificultats que comporta una tasca com la seva. Especialment, en aquesta obra s'ha trobat amb molts inconvenients, tractant-se d'una novel·la amb un registre bàsic de les institucions en temps de l'Imperi Austrohúngaro. A més, una altra de les complicacions amb què ha hagut de lidiar ha estat la barreja d'idiomes, ja que els personatges parlen tant en txec com en alemany, prossegueix Zgustová.
"És molt difícil la traducció d'aquesta obra, sobretot per la situació històrica que avui ja no existeix. Hašek va retratar l'Imperi Austrohúngaro de el començament de la Primera Guerra Mundial. Un ambient de moltes llengües, la Praga on es parlava tant el txec com l'alemany, on coexistien diverses cultures. I a més, els fets que avui no existeixen de l'Imperi Austrohúngaro: la monedes, els càrrecs militars ... la veritat que em va donar bastant batalla ".
Aquesta no és la seva primera obra com a traductora, de fet, gaudeix d'un gran recorregut en l'àmbit de l'escriptura i la traducció. Un recorregut que ha aconseguit gràcies a les seves aventures al llarg dels anys ia través dels quals ha absorbit tota mena de coneixements.
Monika Zgustová va néixer a Praga però va emigrar als Estats Units amb els seus pares on es va doctorar en Literatura Comparada a la Universitat d'Illinois. Després de viatjar d'un lloc a un altre, en els anys 80 va acabar afermant a Barcelona, concretament a Sitges, una petita ciutat que li va agradar des del principi i on va formar la seva llar. A més de l'castellà, Zgustová va aprendre també l'altre idioma oficial de Catalunya, el català, convertint-se així en una de les figures clau de la introducció de la literatura txeca a Espanya.
Més de 50 obres són les que té traduïdes a el castellà ia l'català d'autors com Bohumil Hrabal, Jaroslav Hašek, Karel Čapek o Václav Havel entre d'altres. I ara per ara, Monika està molt orgullosa de la posició que té la literatura txeca a nivell mundial, ja que assegura que s'està fent una important tasca per donar-la a conèixer.
"Jo mateixa he fet moltes traduccions de el txec a el castellà ia l'català. He traduït gairebé 50 llibres. A més de mi, hi ha altres traductors com Fernando Valenzuela i ara ha sorgit gent jove. Jo crec que la situació està molt bé, la literatura txeca és coneguda, la gent la segueix. La gent la coneix, al menys aquí a Barcelona jo diria que la gent coneix la literatura txeca gairebé com la italiana ".
Però Zgustová no només ha fet traduccions, sinó que també ha creat obres pròpies. La seva manera de treballar consisteix a escriure novel·les en txec i després, ella mateixa, les tradueix. Així és com ha publicat ja sis obres que han tingut un veritable èxit. El seu últim treball, 'Contes de la lluna absent' (2010), ambientat a Praga, va ser guardonat amb el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions en llengua catalana. Una altra de les seves destacades obres és 'La dona silenciosa' (2005), una novel·la inspirada en la vida de la seva àvia durant l'època de l'nazisme i de l'posterior submissió de l'comunisme. També és autora de les novel·les 'Jardí d'hivern' (2009), 'Menta fresca amb llimona' (2002) i 'La dona de les cent somriures' (2001). No és estrany, doncs, que l'escriptora hagi guanyat nombrosos premis tant nacionals com estrangers pels seus treballs.
Però no és or tot el que lluu, ja que traduir una obra pròpia a un altre idioma que també es domina no és tasca fàcil encara que així ho sembli a primera vista. Monika comenta els pros i els contres d'aquesta comesa.
"L'autotraducció és una cosa difícil perquè quan tu fas una traducció tu comences de zero, només fas la traducció d'aquella obra, però no l'has redactat, l'ha redactat una altra persona. En canvi, quan et tradueixes a tu mateixa, ja has treballat molt en la novel·la i has de ficar-te una altra vegada a traduir-la. Aquesta és la part dolenta. La part bona és que tu mateixa pots controlar els girs, el vocabulari, el registre, el sentit de l'humor. I a més, que els llibres surten en tres idiomes alhora ".
Txec, castellà i català, una fusió d'idiomes que està aportant un gran èxit en la vida professional de Monika Zgustová. Caldrà esperar al seu pròxim treball per informar-vos sorprendrà novament.