Vocabulari cubà bàsic

Conèixer el vocabulari cubà bàsic t'ajudarà a comprendre millor el que et diuen quan viatges a l'illa antillana. Perquè, si bé l'idioma oficial de país és el espanyol, Compta amb diverses influències que li han donat nombroses peculiaritats de la parla.

De fet, l'espanyol que es parla a Cuba és resultat de què van portar els colonitzadors peninsulars. Però també ha estat conformat per termes de l' taí, La llengua que parlaven els nadius illencs; per paraules portades dels africans que arribaven a la zona com esclaus i, finalment, de la posterior influència nord-americà un cop es van independitzar d'Espanya. Per tant, si vols conèixer millor el vocabulari cubà bàsic o cubanismes, Et convidem a seguir llegint.

Una sistematització de l'vocabulari cubà bàsic

Com succeeix amb tots els dialectes i el cubà bé podria considerar-se un l'espanyol, el vocabulari bàsic autòcton ha estat recollit en diversos diccionaris. El primer d'ells, escrit per un emigrant andalús, va ser el 'Índex Alfabètic i Vocabulari Cubà', Publicat en 1859.

No obstant això, el llibre de referència a això és 'El Parla Popular Cubana d'Avui', Escrit per l'autor costumista natiu Algeri Santiesteban, La primera edició data de 1982 i que s'ha tornat a reeditar posteriorment.

Termes més habituals de l'vocabulari cubà bàsic

El vocabulari cubà bàsic inclou paraules que afecten tots els àmbits de la vida, Des del tracte social fins a la família passant pel treball, els esports o fins i tot la sexualitat. Anem a veure alguns dels més curiosos d'aquests termes.

El tracte social

Com hauràs sentit moltes vegades, els cubans es diuen «Mamita» y «Papito» per poc que tinguin confiança entre ells. Per altra banda, un «Asere» és un amic o company, per al qual també es fa servir la paraula «Ambia». I, si estàs amb un, potser hagis de «Cremar el tennis» perquè és una mica «Durañón». És a dir, anar-te'n de pressa perquè és una mica garrepa.

També és possible que, quan has estat amb amics, us hagueu fumat un «Bala» o hagueu agafat un «Nota». En altres paraules, hàgiu fumat tabac o hagueu begut una mica de més. Potser això últim s'hagi causa de que vau prendre «Laguer» (Cervesa) en excés.

Igualment pel carrer, et pots trobar amb un «Quemao», Que significa boig, o amb un «Sanaco», És a dir, un babau. Però també pots tenir un treballador que és un «Huevón» (Mandrós) o que ha pres males decisions i ha acabat en el «Tanc», Que és la presó.

Per altra banda, un «Singao» és una mala persona que mai et «Tirarà un cap», És a dir, no t'ajudarà. En canvi, un «Ocambo» és un vell; XNUMX «Grill» una dona amb poc atractiu amb la qual potser no vulguis «Empatar» (No vulguis conquistar); un que té «Aguaje» és un xulo i un «Bacallà» una persona molt prima.

La sexualitat en el vocabulari cubà bàsic

Un dels camps semàntics més extensos en qualsevol dialecte és el referit al contingut sexual. I el vocabulari cubà bàsic no anava a ser una excepció. Per exemple, «Estar a dieta» significa justament abstinència sexual, «Descarregar el cartutx» és ejacular i «Ballar amb els cinc llatins» fa referència a masturbar-se.

D'altra banda, «Ratllar la pintura» significa ser infidel, el «Bayu» és un prostíbul i una «Jinetera» una prostituta. el «Bollo» o la «Papaia» són denominacions de l'òrgan sexual femení, mentre que la «Pinga», «Iuca» o el «Nyam» són el penis masculí. Com imaginar, hi ha moltes altres paraules per designar-los. Per exemple, «Chocha», «Bacallà», «Panotxa» o «Tota» per al primer i «Rem», «Llenya», «Tros», «Bláncamo» o «Morronga» per al segon. Curiosament, tots els idiomes de l'món compten amb una infinitat de pseudònims per a ells.

El color de la pell

La pròpia història de Cuba ha propiciat que els seus habitants actuals tinguin una gran diversitat de races. I fins i tot, dins d'aquestes, varietat d'aparences que el vocabulari de l'illa s'ha encarregat de distingir amb precisió.

Així, un «Prieto» o un «Bru» és un home de raça negra, però un «Mulatón» és barreja de negre i mulat. Igualment, un «Jabao» és un mestís de pell, ulls i cabell clars, tot i que, si és ros, se li dirà «Capirro», I un «Narra» és un asiàtic o persona d'ulls ametllats.

Els diners

Un altre dels camps semàntics dialectals més abundants en el vocabulari cubà bàsic és el de les paraules que fan referència a diners. Per exemple, «Guansa» és la usada en el mercat negre de compra i venda d'objectes; «Juaniquiqui» es refereix a el pes cubà; «Moni» deriva de l' la money anglès i «Meló» indica un capital encara que també s'usa «Estilla».

D'altra banda, una «Monja» és un bitllet de cinc pesos. No obstant això, per parlar de dòlars diuen «Verds» i sol donar-XNUMX «Yuma», Terme que significa nord-americà.

Particularitats de pronunciació

També has de saber que els cubans presenten certes particularitats en la seva pronunciació. Aquestes no et suposaran dificultat per entendre'ls, però sens dubte cridaran la teva atenció i conèixer-les t'ajudarà a integrar-te millor amb ells.

Entre totes aquestes peculiaritats, destaquen dos i totes dues tenen a veure amb la r. La primera és la substitució d'aquesta quan apareix a la fin per l. Per exemple, hauràs sentit que diuen «Amol» en comptes d'amor. I la segona és l'anomenada geminació de re. Consisteix que aquesta s'assimila a la consonant que la segueix. Per exemple, en comptes de porta, diuen «Puetta».

Un altre tret general és la supressió de s quan va després de vocal. Així, en comptes de vas dir, pronuncien «Dijite». I, per descomptat, a Cuba és comú el setge, És a dir la pronunciació de s en lloc de guitza davant e, i.

En conclusió, el vocabulari cubà bàsic, el qual els antillans han proporcionat a la llengua espanyola, És un dels més rics de tota Amèrica Llatina. Si vols visitar el país, et vindrà molt bé conèixer a l'almenys una part d'aquests termes ja que altrament pensaràs que et parlen en un altre idioma i podries quedar com un «Guanajo» (Ximple) a què «Fan cuera» (Burla).