Bosc tropical de Daintree, únic al món

No ens cansem de parlar de les belleses naturals d'aquest enorme país-continent que és Austràlia, un lloc que pot quedar a unes quantes hores de vol però que val la pena conèixer. A la regió de Queensland, a 11 km de Cairns i 56 km de Port Douglas, hi ha el poble de Daintree, Un lloc famós per la seva bosc tropical.

L'assentament occidental a la zona data de finalitats de segle XIX i es diu així en honor d'un geòleg britànic, Ricard Daintree. El bosc té 135 milions d'anys d'una història que podem llegir en qualsevol planta, arbre, animal o pedra. Allà viuen animals o plantes fins i tot més antics que l'ésser humà i tot i que ha sabut sobreviure als embats típics de la mare natura (volcans, terratrèmols, glaciacions i vents), sembla que l'únic problema seriós que ofereix avui en dia és la presència de l' home. Però, quan no?

El cas és que al segle XX la zona s'ha vist sacsejada per la indústria de la fusta i durant els anys '80 va haver-hi força tensió entre aquesta i els ambientalistes, però els perills semblen haver quedat enrere després que el bosc fos nomenat Patrimoni Natural de la Humanitat. Però què té aquest bosc tan verd que ha de ser protegit? Bé, és una de les zones més riques en matèria de flora i fauna de tot el món i ocupa uns 1200 km2. Allà trobem el 30% de les granotes, marsupials i rèptils de país, el 65% de les papallones i ratpenats australians i el 20% dels ocells locals.

Són quilòmetres i quilòmetres de verdor, natura viva, aire pur, pulmons per al planeta. Un lloc únic que ha zafado de la indústria de la fusta però que ara s'enfronta a l' turisme com el seu principal enemic. La construcció d'una carretera en els '80 ens acosta fins al seu propi cor per passar un dia a la natura, caminar, fer algun tour ecològic, Un pic-nic o nedar una mica. Hi ha bars i restaurants, petites platges al riu i l'oportunitat de passar un dia al paradís.


Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*