Parlar de noblesa a Itàlia és una mica dispers perquè cal recordar que fins a la unificació en un sol regne la geografia italiana era un grapat d'estats separats entre si que van tenir diferents llinatges reals. Sobre ells van exercir el seu poder els reis d'Espanya, els de les Dues Sicilias, el de Sardenya, el Sacre Imperi Romà Germànic, els ducs de Toscana i els de Parma, els Papes i els dogos de Gènova i Venècia, per exemple.
Si parlem de cases sobiranes a Itàlia parlem de la Casa de Sforza, la Casa de Visconti, la Casa de Savoia, la Casa de Farnesio, la de Médici, la de Gonzaga, la de l'Est i la de Borbó. Quins títols tenien? Doncs des prínceps i ducs, passant per marquesos, comtes, barons, Patricis i altres títols feudals. Diguem que tampoc en els títols hi havia molt acord. A l'produir-se la unificació en 1870 la Casa de Savoia va intentar unir, amalgamar, les diferents nobleses i títols però jurídicament no va aconseguir fer-ho ja que moltes famílies es van adherir als seus títols amb força, tot i que ja les dinasties atorgants no existissin més.
La veritat és que el tema de la noblesa italiana no és gens senzill doncs aquesta situació fa que d'una banda estigui la noblesa italiana i per una altra la noblesa romana. Els Papes han repartit títols i favors al llarg dels segles i moltes famílies s'han mantingut unides a el Vaticà i fins hi va haver durs creus a el moment de la unificació perquè aquesta va implicar el final dels Estats Papals. D'allí va néixer l'anomenada aristocràcia negra, Per estar de dol davant aquesta situació.