En aquest article parlarem una miqueta de la Casa d'Orange-Nassau (En neerlandès: Huis van Oranje-Nassau), una branca de la Casa de Nassau que ha jugat un paper central en la història dels Països Baixos, i d'Europa.
El pare de la pàtria holandesa és Guillermo d'Orange, també conegut com Guillermo el Taciturn qui va dirigir la revolta dels holandesos contra el domini espanyol i que després de més de vuitanta anys de guerra va portar a la creació d'un estat independent conegut com les Províncies Unides.
Van ser diversos els membres de la Casa d'Orange-Nassau que van participar en la guerra i posteriorment durant la independència com governadors o estatúderes, però va ser en 1815, després d'un període com una teòrica república que els Països Baixos es van convertir en una monarquia governada pels membres de la Casa Orange.
La dinastia Orange-Nassau es va establir com el resultat de l' matrimoni entre Enrique III de Nassau-Breda de l'Sacre Imperi Romà Germànic i Claudia de Châlon, procedent de la Borgonya francesa. I el seu fill René de Châlon va ser el que primer va adoptar el nou cognom familiar d'Orange-Nassau, Guillem I el Taciturn era el seu nebot i successor i es va convertir en Príncep d'Orange en 1544, quan tot just tenia onze anys d'edat. Pel que l'Emperador Carles V (Espanya) va actuar com a regent de l'principat fins que Guillermo va poder es va fer càrrec d'ell mateix. Carles V va exigir que l'hereu rebés educació catòlica i va estudiar sota la supervisió de María d'Àustria, germana de l'emperador i regent dels dominis dels Habsburg als Països Baixos.
A la fi de segle XVII, un membre de la família reial holandesa també es va convertir en rei d'Anglaterra prenent el nom de Guillem III, com a resultat de la Revolució Gloriosa que va expulsar a Jacobo II.